Malauradament hem hagut de deixar per un temps de publicar al bloc, però esperem poder reprendre-ho quan més aviat millor, que ja tenim moltíssimes ganes.
Així i tot,
volem desitjar-vos a tots que passeu unes molt bones festes!
Després d'un temps sense escriure al bloc, avui tornem a ser aquí degut a que finalment i després d'uns quants caps de setmana sense poder anar al cinema, el passat, finalment, vam poder anar-hi. La veritat és que teníem ja moltíssimes ganes de poder anar així com de tenir també temps per a actualitzar el bloc.
Cinecito va elegir veure aquesta pel·lícula, ja que com que som una parella molt democràtica, si no hi ha cap pel·lícula en concret que volem veure, ja a l'inici de la nostra relació vam establir que cada setmana elegiria un de nosaltres la cinta que veuríem. Així doncs, aquest cap de setmana era el torn de Cinecito i va elegir "Contagio".
La cinta tracta de la propagació d'un virus que ningú sap què és i que es transmet molt ràpidament arreu del món. Una de les atraccions per a veure aquesta pel·lícula és la gran quantitat de cares famoses que trobem com a protagonistes: Matt Damon, Kate Winslet, Jude Law, Marion Cotillard, Gwyneth Paltrow i Laurence Fishburne. Tot comença quan Beth (Gwyneth Paltrow), torna a Minneapolis d'un viatge de negocis a Hong Kong, al poc temps comença a tindre uns símptomes pareguts als d'un refredat comú, però poc després mort a l'hospital. Al produir-se diversos casos com aquest arreu del món, tant l'Organització Mundial de la Salut com el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units treballen paral·lelament per esbrinar a quin tipus de virus s'enfronten i veure com es pot acabar amb ell.
Sincerament vaig anar al cinema sense moltes expectatives, però la veritat és que la pel·lícula ni em va sorprendre ni em va decepcionar, crec que senzillament em va deixar indiferent. A la pel·lícula conviuen varies històries, sense profunditzar en cap d'elles i deixant al final moltes d'elles inacabades. Aquestes històries mai s'encreuen, però estan totes unides pel virus desconegut. Em pregunto si feia falta tanta estrella per a que les seves intervencions siguen cosa de minuts. Gwyneth Paltrow apareix segons a la pel·lícula, el paper de Matt Damon em pareix insignificant, la pel·lícula s'hagués pogut fer igualment amb el seu personatge que sense ell. Quan veus el personatge de Kate Winslet penses que tindrà un paper important en el desenllaç de la pel·lícula, finalment t'adones que passa sense pena ni gloria, així com el de Marion Cotillard que al final de la pel·lícula pren una decisió prou important però que ningú entén realment que va a fer... Els únics que sí que tenen un paper al llarg de tota la pel·lícula són Laurence Fishburne, que pertany al Centre de Control i Prevenció d'Infermetats dels Estats Units i en conseqüència intentarà esbrinar com afrontar el virus, i Jude Law que és un "periodista" que té un bloc que segueix moltíssima gent i que intentarà traure profit del virus.
Per una altra banda, no s'acaba d'explotar la maldat i l'egoisme humà si una cosa així pogués arribar a passar, sí que dona algunes pinzellades quan es veuen els carrers plens de brossa, actes vandàlics, gent barallant-se per una caixa de racionament... però en cap moment acabes sentint el terror pel que està passant aquesta gent. Potser jo esperava alguna cosa més semblant al llibre d'"Ensayo sobre la ceguera" de José Saramago, en el que de colp la població es va quedant cega i no es sap perquè. Si algú s'ha llegit aquest llibre suposo que entendrà a què em refereixo quan dic que esperava unes altres coses de la pel·lícula.
En definitiva, crec que el tema de la pel·lícula que de primeres pot parèixer prou interessant és queda una mica sense profunditzar en res en especial, ja que no profunditza en els sentiments de la gent, ni en el seu comportament, ni tampoc en la manera d'esbrinar a què s'enfronten, ni com trobar una vacuna.. Tracta de tot una mica, amb algunes històries incompletes, i amb una gran quantitat d'actors com a reclam del públic.
Aquesta setmana portem un joc nou degut a que no hem pogut veure cap pel·lícula junts (això no vol dir que no hàgim vist cap pel·lícula, però aquí al bloc tan sols comentem aquelles que hem vist junts). A més a més, ens han arribat diverses peticions per a que fem més jocs. En el d'avui es tracta d'esbrinar de quina pel·lícula és la cançó que sona. Per ser la primera vegada hem intentat fer-ho fàcil i ficar BSO molt conegudes, així que esperem que tots pugueu resoldre-ho!! Esperem que us agradi! SORT!
Aquest cap de setmana hem tingut l’honor de rebre un premi, el Premio
Bloggero. Ens l’ha atorgat Ricard de Clàssics de cinema. Ens fa moltíssima
il:lusió rebre aquest premi, i un dels motius és perquè fa molt poc temps que
hem començat aquest nou blog, així que moltíssimes gràcies Ricard.
Aquest premi té com a finalitat el que ens coneguem tots els bloggers una
mica més, així que porta una serie de requisits de serie que has de complir si
has segut guardonat amb aquest premi:
Has d’anunciar-ho amb una entrada al teu blog.
Premiar a altres 10 blogs i avisar-los
Enllaçar el blog que t’ha concedit el premi
Compartir una frase i explicar perquè t’agrada.
Aquesta última tasca resulta una mica difícil degut a que hi han moltíssimes
frases que ens agraden, però al final, com que tan sols en podíem ficar una,
ens hem decidit per una d’Orson Welles
que pensem que és molt apropiada en els temps que corren, la frase diu així:
“Moltes persones són prou educades com per a no parlar amb la boca
plena, però no els preocupa fer-ho amb el cap buit” Orson Welles
Ara toca donar el premi a 10 blogs, aquesta tasca serà també difícil degut a
que encara portem poc temps a la xarxa i no tenim tants d’amics, però així i
tot, donarem el premi als blogs que seguim i que més ens agraden.
Malauradament aquesta setmana no hem pogut anar al cinema, així que no podem comentar cap pel·lícula. Però a canvi hem muntat aquest qüestionari sobre cinema! Aquí baix teniu 10 fotogrames de diverses pel·lícules, mireu si sou capaços d'endevinar de quines pel·lícules es tracta! :D Esperem que us agradi! SORT!!
Director: Pedro Almodóvar
Productor: Agustín Almodóvar i Esther García
Any: 2011
Lloc oficial: http://www.lapielquehabito.com/
Robert Ledgard (Antonio Banderas) és un eminent cirurgià plàstic, que s'interessa en la creació d'una nova pell sensible al tacte però resistent al foc, degut a que la seva dona va morir a causa de les cremades produïdes en un accident de cotxe. Dotze anys després aconseguirà cultivar-la al seu laboratori, i traspassarà els límits de l'ètica actual, al utilitzar la técnica de la transgénesis amb humans. Es troba inspirada en la novel·la "Tarántula" de Thierry Jonquet.
Aquesta és la 18a pel·lícula que Almodóvar suma a la seva filmografia. Com molts mitjans de comunicació han dit, amb aquesta pel·lícula compleix la majoria d'edat, i la veritat és que ens trobem front una obra molt madura. La pel·lícula deixa l'espectador enganxat des dels primers segons, on ens trobem una Elena Anaya tancada a una habitació, i enfundada en un bodi de cos sencer. El fet de que l'espectador no entenga què està passant, ni de que va tot això fa que et fiques en alerta des del primer moment. Drama i suspens es combinen en certs punts amb algun toc d'humor al més pur estil Almodóvar, com quan Roberto Álamo apareix disfressat de tigre.
Magistral interpretació d'Elena Anaya, que per a mi va ser una de les millors de la pel·lícula. Primers plans, amb molta sensibilitat, d'una Elena maquíssima, amb una pell fina i suau, degut a que en aquesta pel·lícula la pell és una peça molt important.
Antonio Banderas com a cirurgià plàstic. Veiem un Banderas diferent al que estem acostumats a veure a Hollywood. El seu personatge és un ser inexpressiu, calculador i fred, però en certs moments això canvia i afloren sentiments en ell, i Banderas borda totes aquestes sensacions.
Marisa Paredes com a servent del personatge de Banderas, fidel a ell en tot moment. He de reconèixer que les primeres aparicions seues a la pel·lícula em deixen una mica indiferent, però quan la història avança es converteix en una pesa fonamental i la seua actuació va en augment fins al final.
Jan Cornet amb el paper de Vicente, un noi del poble que es troba capficat a la història per un error comés una nit, i Blanca Suárez, interpretant a la filla de Banderas, acaben de completar un repartiment de luxe per a aquesta pel·lícula.
Tot això acompanyat amb una molt bona banda sónora d'Alberto Iglesias, i vestuari de Jean Paul Gaultier.
Per a mi és una de les millor pel·lícules dels últims temps del director manxec. Totalment recomanable inclòs si no eres un seguidor d'Almodóvar.
Tots els estius es realitza a la nostra ciutat un cicle de curts prou interessant. És el cicle de curtmetratges d' Agustí Comes. Dic que és prou interessant degut a que molts dels curts que es projecten solen ser guanyadors i finalistes d'altres festivals de cine. Desgraciadament i degut a les dates en les que es realitza el cicle, mai podem anar a veure'l, però per sort, fa un temps vam poder assistir a una de les sessions, i la veritat és que vam sortir més que contents amb el que vam poder veure allí.
1. EL TIEMPO PRESTADO. 2008
David González. (15')
Aquest és l'únic dels quatre curts que no he trobat a la web per a que el pugueu visualitzar, així que he ficat una espècie de trailer que he trobat. El curt gira al voltant d'una família, conta la lluita interior que tenen, que és una lluita silenciosa i freda. Tot això vist per l'avi de la família. Es aconsegueix que l'espectador es senta com l'avi gràcies a una serie de plànols lents i llargs. Té una imatge i una estètica molt acurada, també fa un gran us de la llum.
Aquest curt ha resultat guanyador a diversos cicles i festivals de cinema, va obtindre el primer premi a ALCINE41 (festival de cine de Alcalá de Henares), primer premi al IV Festival Relatos Cortos, segon premi al 34CINELX (festival internacional de cine independiente de Elche), premi del públic al concurs de Ciudad Estella...
2. COMO CONOCÍ A TU PADRE. 2008
Álex Montoya (9')
Aquest va ser un dels curts que més me va agradar dels que es van projectar aquella nit. Segons el director el nom inicial del curt anava a ser "Gatillazo" que ell mateix reconeix que era un nom horrible. Finalment el va anomenar "Como conocí a vuestro padre", per la coneguda serie "Como conocí a vuestra madre" ja que el nom d'aquesta serie diu que sempre li va agradar. El curt és la història d'una parella en la que la dona té un caràcter molt dominant i l'home és més sumís.
El curt es va gravar amb molt poc pressupost, menys de 3.000€, tot va ser una mica improvisat ja que la intenció era provar una càmera nova que havien comprat. Al final van començar a moure'l pel panorama nacional fins que va saltar al panorama internacional.
Aquest curt ha aconseguit més de trenta premis. I una menció especial al festival SUNCANCE (festival internacional de cine de Park City (USA)) de 2010.
3. TURNO DE NOCHE. 2009
Victor Palacios (4')
Aquest curt aconsegueix que l'espectador es fique en tensió en tan sols quatre minuts. Un vigilant d'un garatge del torn de nit es troba de colp amb una nena petita amb camisó a un dels monitors, aquí arranca aquesta història que no té un final previsible.
Aquest curt també ha segut meritori de diversos premis, va ser finalista a la sèptima edició de Jameson Notodofilmfest (2009), menció especial del jurat de València crea '09, premi del públic a Fascurt'09, segon premi a Curtas na rede..
4. ON THE LINE. 2008
Jon Garaño. (12')
Aquest va ser l'últim curt del que vam poder gaudir en aquella sessió. En aquest curt, podem veure a una gent desesperada per intentar trobar una vida millor, i a una altra que fa un treball que comporta molts de sacrificis però que el realitzen amb la convicció dels seus ideals. El curt és una gran denuncia social, i el guió pareix tan autèntic que hi ha un punt en el que ja no saps si és quelcom real o si són actors els que estan participant.
Com tots els anterior, aquest curt ha participat en molts de festivals i ha rebut diversos premis, primer premi al Certamen de Cine y Vídeo Joven de Irun, primer premi a Begibistan'09 (certamen alavés), premi de l'ajuntament d'Elx al millor curtmetratge de ficció en 35mm, primer premi Cortogenia 2009, primer premi del Festival de Cortos de Berriozar...
Aquesta setmana vam veure una "comèdia". I ho escric entre cometes ja que de gràcia no en va fer molta. Vam decidir veure aquesta pel.lícula per recomanació aliena, i per eliminació. Però en els primers dies del blog necessitavem material nou del que parlar i ens vam arriscar a entrar a la sala.
La pel.lícula en si, no està del tot malament. Si sou espectadors de riure fàcil és fins i tot recomanable. Per als que en sapigueu un poc més, no us espereu personatges treballats, ni diàlegs ocurrents, ni escenes mítiques. Mes aviat tot el contrari. En certes ocasions t'adones de lo pobres i poc originals que son les trames i els diàlegs. Solament destacaria de la pel.lícula el nom de l'actriu principal.
A mi personalment no em va agradar, tot i les bones crítiques que te. En cap cas la recomanaria.
Que aquesta crítica sigui tant curta és significatiu de lo poc que ens va donar de parlar el film.
Com a nota li posaria un 5,5.
Suposo que a dia d'avui tots coneixereu aquest magnífic curt, o al menys, haureu sentit a parlar d'ell. És un curt que a nosaltres ens va emocionar molt. Veure a aquests xiquets plantejar-se les coses amb tant d'optimisme encara que no guanyen, crec que fa que els adults ens plantegem les coses des d'un altre punt de vista. Aquest xiquets sí que tenen interioritzat allò de: "el important és participar!".
El curt va d'un equipet de futbol que existeix a la realitat, el Margatania F.C. Segons els creadors, la finalitat d'aquest curt no és comercial. El seu projecte de veritat consisteix en gravar tota la temporada de l'any vinent d'aquests nois. Aquest vídeo es va crear com una demo per ensenyar-la als pares dels xiquets i als amics més propers dels creadors. Però al final ha esdevingut tot un èxit! Esperem que el projecte definitiu siga tan bo com aquest!
Encara que la pàgina està escrita en català, podeu vore totes les entrades traduïdes a altres idiomes entrant al blog i seleccionant l'idioma en que voleu llegir-ho!!
Aunque la página está escrita en catalán, podeis ver todas las entradas traducidas a otros idiomas entrando en el blog y seleccionando el idioma en el que quereis leerlo!!
Although the page is written in catalan, you can see all the posts translated to another languages in the blog. You only have to select the language in which you want to read them!!
Per diversos motius vam deixar de introduir entrades, un dels principals motius va ser la gran quantitat de spam que ens arribava. No donàvem abast a eliminar tot l'spam dels comentaris, i això va mermar la nostra il·lusió! Després vam descobrir que simplement no havíem triat el lloc oportú per crear-lo.
Aquest diumenge, al sortir del cinema vam estar parlant del blog una altra vegada, i ens va agafar "morriña" del nostre antic blog..
Així que he decidit tornar-lo a crear, aquesta vegada a un lloc més professional i a més, donar-li així una sorpresa a Cinecito!!!
Aquí parlarem de les pel·lícules de diumenge tarde, de totes aquelles que poc a poc anem veient junts, i així també formarem un llistat de les pel·lícules de la nostra relació.
Aquest cap de setmana vam anar a veure la última pel.lícula produïda per Steven Spielberg, Super 8. La pel·lícula gira al voltant d'uns nens que graven un curt per a un concurs. En una de les seves sortides per aconseguir escenes per al curt es produeix un xoc d'un tren amb una furgoneta. A partir d'eixe punt comencen els problemes.
