Director: Pedro Almodóvar
Productor: Agustín Almodóvar i Esther García
Any: 2011
Lloc oficial: http://www.lapielquehabito.com/
Robert Ledgard (Antonio Banderas) és un eminent cirurgià plàstic, que s'interessa en la creació d'una nova pell sensible al tacte però resistent al foc, degut a que la seva dona va morir a causa de les cremades produïdes en un accident de cotxe. Dotze anys després aconseguirà cultivar-la al seu laboratori, i traspassarà els límits de l'ètica actual, al utilitzar la técnica de la transgénesis amb humans. Es troba inspirada en la novel·la "Tarántula" de Thierry Jonquet.
Aquesta és la 18a pel·lícula que Almodóvar suma a la seva filmografia. Com molts mitjans de comunicació han dit, amb aquesta pel·lícula compleix la majoria d'edat, i la veritat és que ens trobem front una obra molt madura. La pel·lícula deixa l'espectador enganxat des dels primers segons, on ens trobem una Elena Anaya tancada a una habitació, i enfundada en un bodi de cos sencer. El fet de que l'espectador no entenga què està passant, ni de que va tot això fa que et fiques en alerta des del primer moment. Drama i suspens es combinen en certs punts amb algun toc d'humor al més pur estil Almodóvar, com quan Roberto Álamo apareix disfressat de tigre.
Magistral interpretació d'Elena Anaya, que per a mi va ser una de les millors de la pel·lícula. Primers plans, amb molta sensibilitat, d'una Elena maquíssima, amb una pell fina i suau, degut a que en aquesta pel·lícula la pell és una peça molt important.
Antonio Banderas com a cirurgià plàstic. Veiem un Banderas diferent al que estem acostumats a veure a Hollywood. El seu personatge és un ser inexpressiu, calculador i fred, però en certs moments això canvia i afloren sentiments en ell, i Banderas borda totes aquestes sensacions.
Marisa Paredes com a servent del personatge de Banderas, fidel a ell en tot moment. He de reconèixer que les primeres aparicions seues a la pel·lícula em deixen una mica indiferent, però quan la història avança es converteix en una pesa fonamental i la seua actuació va en augment fins al final.
Jan Cornet amb el paper de Vicente, un noi del poble que es troba capficat a la història per un error comés una nit, i Blanca Suárez, interpretant a la filla de Banderas, acaben de completar un repartiment de luxe per a aquesta pel·lícula.
Tot això acompanyat amb una molt bona banda sónora d'Alberto Iglesias, i vestuari de Jean Paul Gaultier.
Per a mi és una de les millor pel·lícules dels últims temps del director manxec. Totalment recomanable inclòs si no eres un seguidor d'Almodóvar.
Nota: 9
by Cinexina
Hola, un gusto saludarte, gracias por tu comentario en mi blog. ¿No tenés habilitada la opción de Seguidores?
ResponEliminaEn cuanto la agregues, te sigo
Un abrazo
Hola, muchas gracias por visitarnos a nosotros también! :D Sí que tenemos la opción de seguidores, en el lado derecho del blog.
ResponEliminaUn saludo
Jo per mi, eren molt superiors les dos pel.lícules anteriors, però toto i així, aquesta em sembla molt recomanable. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies pels comentaris!! Estic d'acord amb tu David, aquesta és molt recomanable. :D
ResponEliminaÉs de les bones d'Almodóvar, sens dubte. Però no la millor.
ResponEliminaJo en Banderas no me'l crec gens, en aquesta pel·lícula. L'Almodóvar es passa moltíssim de rosca, tot i que la pel·lícula comença força bé (si deixem de banda el tio disfressat de tigre). No l'he trobat tan horrorosa com Los abrazos rotos, Kika o La mala educación, però no està ni de lluny a l'alçada de Volver, Todo sobre mi madre, Mujeres al borde de un ataque de nervios o altres obres mestres del director.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies pels comentaris!! I benvingut a cinealopareja Toni! :D
ResponEliminaRicard, estic d'acord amb tu, potser no siga la millor, però si una de les millors.. :D
Toni, a mi lo del tigre no em pareix tan malament... hi ha molta gent que pensa el mateix que tu, però en veritat penso que aporta un toc d'humor a part de servir per a començar a esbrinar una mica la trama..