TRADUCTOR

21 de set. 2011

Joc de les BSO

Aquesta setmana portem un joc nou degut a que no hem pogut veure cap pel·lícula junts (això no vol dir que no hàgim vist cap pel·lícula, però aquí al bloc tan sols comentem aquelles que hem vist junts). A més a més, ens han arribat diverses peticions per a que fem més jocs. En el d'avui es tracta d'esbrinar de quina pel·lícula és la cançó que sona. Per ser la primera vegada hem intentat fer-ho fàcil i ficar BSO molt conegudes, així que esperem que tots pugueu resoldre-ho!! Esperem que us agradi! SORT!
by Cinexina

19 de set. 2011

Premio bloggero



Aquest cap de setmana hem tingut l’honor de rebre un premi, el Premio Bloggero. Ens l’ha atorgat Ricard de Clàssics de cinema. Ens fa moltíssima il:lusió rebre aquest premi, i un dels motius és perquè fa molt poc temps que hem començat aquest nou blog, així que moltíssimes gràcies Ricard.

Aquest premi té com a finalitat el que ens coneguem tots els bloggers una mica més, així que porta una serie de requisits de serie que has de complir si has segut guardonat amb aquest premi:

  • Has d’anunciar-ho amb una entrada al teu blog.
  • Premiar a altres 10 blogs i avisar-los
  • Enllaçar  el blog que  t’ha concedit el premi
  • Compartir una frase i explicar perquè t’agrada.

Aquesta última tasca resulta una mica difícil degut a que hi han moltíssimes frases que ens agraden, però al final, com que tan sols en podíem ficar una, ens hem decidit per una  d’Orson Welles que pensem que és molt apropiada en els temps que corren, la frase diu així: 

“Moltes persones són prou educades com per a no parlar amb la boca plena, però no els preocupa fer-ho amb el cap buit” Orson Welles

Ara toca donar el premi a 10 blogs, aquesta tasca serà també difícil degut a que encara portem poc temps a la xarxa i no tenim tants d’amics, però així i tot, donarem el premi als blogs que seguim i que més ens agraden.

I els guanyadors són:


Recordeu que per haver rebut aquest premi, heu de complir totes les tasques. Felicitats a tots! 


by Cinecito y Cinexina

14 de set. 2011

Joc de cinema

Malauradament aquesta setmana no hem pogut anar al cinema, així que no podem comentar cap pel·lícula. Però a canvi hem muntat aquest qüestionari sobre cinema! Aquí baix teniu 10 fotogrames de diverses pel·lícules, mireu si sou capaços d'endevinar de quines pel·lícules es tracta! :D Esperem que us agradi! SORT!!
by Cinexina

5 de set. 2011

La piel que habito


Director: Pedro Almodóvar
Productor: Agustín Almodóvar i Esther García
Any: 2011
Lloc oficial:  http://www.lapielquehabito.com/

Robert Ledgard (Antonio Banderas) és un eminent cirurgià plàstic, que s'interessa en la creació d'una nova pell sensible al tacte però resistent al foc, degut a que la seva dona va morir a causa de les cremades produïdes en un accident de cotxe. Dotze anys després aconseguirà cultivar-la al seu laboratori, i traspassarà els límits de l'ètica actual, al utilitzar la técnica de la transgénesis amb humans. Es troba inspirada en la novel·la "Tarántula" de Thierry Jonquet


Aquesta és la 18a pel·lícula que Almodóvar suma a la seva filmografia. Com molts mitjans de comunicació han dit, amb aquesta pel·lícula compleix la majoria d'edat, i la veritat és que ens trobem front una obra molt madura. La pel·lícula deixa l'espectador enganxat des dels primers segons, on ens trobem una Elena Anaya tancada a una habitació, i enfundada en un bodi de cos sencer. El fet de que l'espectador no entenga què està passant, ni de que va tot això fa que et fiques en alerta des del primer moment. Drama i suspens es combinen en certs punts amb algun toc d'humor al més pur estil Almodóvar, com quan Roberto Álamo apareix disfressat de tigre.

Magistral interpretació d'Elena Anaya, que per a mi va ser una de les millors de la pel·lícula. Primers plans, amb molta sensibilitat, d'una Elena maquíssima, amb una pell fina i suau, degut a que en aquesta pel·lícula la pell és una peça molt important.

Antonio Banderas com a cirurgià plàstic.  Veiem un Banderas diferent al que estem acostumats a veure a Hollywood. El seu personatge és un ser inexpressiu, calculador i fred, però en certs moments això canvia i afloren sentiments en ell, i Banderas borda totes aquestes sensacions.

Marisa Paredes com a servent del personatge de Banderas, fidel a ell en tot moment. He de reconèixer que les primeres aparicions seues a la pel·lícula em deixen una mica indiferent, però quan la història avança es converteix en una pesa fonamental i la seua actuació va en augment fins al final.

Jan  Cornet amb el paper de Vicente, un noi del poble que es troba capficat a la història per un error comés una nit, i Blanca Suárez, interpretant a la filla de Banderas, acaben de completar un repartiment de luxe per a aquesta pel·lícula.

Tot això acompanyat amb una molt bona banda sónora d'Alberto Iglesias, i  vestuari de Jean Paul Gaultier.

Per a mi és una de les millor pel·lícules dels últims temps del director manxec. Totalment recomanable inclòs si no eres un seguidor d'Almodóvar.

Nota: 9

by Cinexina