Luces rojas

Director: Rodrigo Cortés
Productor: Rodrigo Cortés, Adrián Guerra
Any: 2012
Lloc oficial: http://www.lucesrojas-es.com/

Avui parlem de Luces Rojas, l'última cinta de Rodrigo Cortés. La història tracta de dos investigadors d'efectes paranormals (Sigourney Weaver i Cillian Murphy),  que intenten demostrar si aquests efectes són un frau o no a través de la física.  Després de trenta anys d'absència, Simon Silver (Robert de Niro), un dels psíquics més importants,  reapareix al públic acaparant tota l'atenció dels científics i del públic general. L'interès del personatge representat per Cillian Murphy per en Silver va en augment, sobretot a mida que comencen a produir-se diversos efectes paranormals als que no troba explicació.

Una història que en un principi podria parèixer interessant, al final acaba convertint-se en quelcom molt poc original, ja que hi ha moltes percussores d'aquest tipus de cinema en les que res és el que pareix com "El sexto sentido" o "Los otros", i per tant aquesta no acaba sorprenent a l'espectador. De fet, la pel·lícula és inclòs una mica previsible i l'espectador pot arribar a suposar ja d'un bon començament on està el quit de la qüestió.

Cal destacar l'actuació de Robert de Niro i de Sigourney Weaver, encara que tot el pes dramàtic de la pel·lícula recau sobre Cillian Murphy, ja que és el personatge més construït. També és destacable l'actuació de Leonardo Sbaraglia com un dels il·lusionistes que els dos investigadors tracten de desemmascarar com a farsant.

Cortés intenta també enllaçar aquestes investigacions amb motivacions personals, però que queden una mica de costat, sense acabar de collar dins de la trama, com el fill prostrat al llit de Sigourney Weaver, i que de fet no aconsegueix que a l'espectador li produïsca sensació alguna.

Pareix que Cortés s'haja centrat més en buscar uns efectes paranormals efectius, i les seves explicacions, que en acabar de lligar tota la història de la cinta. A més, el desenllaç final resulta molt pobre.

Així i tot és una pel·lícula prou entretinguda, que en cap moment avorreix, però per a res és una gran cinta.

Nota: 6

by Cinexina

La piel que habito

Director: Pedro Almodóvar
Productor: Agustín Almodóvar i Esther García
Any: 2011
Lloc oficial:  http://www.lapielquehabito.com/

Robert Ledgard (Antonio Banderas) és un eminent cirurgià plàstic, que s'interessa en la creació d'una nova pell sensible al tacte però resistent al foc, degut a que la seva dona va morir a causa de les cremades produïdes en un accident de cotxe. Dotze anys després aconseguirà cultivar-la al seu laboratori, i traspassarà els límits de l'ètica actual, al utilitzar la técnica de la transgénesis amb humans. Es troba inspirada en la novel·la "Tarántula" de Thierry Jonquet. 


Aquesta és la 18a pel·lícula que Almodóvar suma a la seva filmografia. Com molts mitjans de comunicació han dit, amb aquesta pel·lícula compleix la majoria d'edat, i la veritat és que ens trobem front una obra molt madura. La pel·lícula deixa l'espectador enganxat des dels primers segons, on ens trobem una Elena Anaya tancada a una habitació, i enfundada en un bodi de cos sencer. El fet de que l'espectador no entenga què està passant, ni de que va tot això fa que et fiques en alerta des del primer moment. Drama i suspens es combinen en certs punts amb algun toc d'humor al més pur estil Almodóvar, com quan Roberto Álamo apareix disfressat de tigre.

Magistral interpretació d'Elena Anaya, que per a mi va ser una de les millors de la pel·lícula. Primers plans, amb molta sensibilitat, d'una Elena maquíssima, amb una pell fina i suau, degut a que en aquesta pel·lícula la pell és una peça molt important.

Antonio Banderas com a cirurgià plàstic.  Veiem un Banderas diferent al que estem acostumats a veure a Hollywood. El seu personatge és un ser inexpressiu, calculador i fred, però en certs moments això canvia i afloren sentiments en ell, i Banderas borda totes aquestes sensacions.

Marisa Paredes com a servent del personatge de Banderas, fidel a ell en tot moment. He de reconèixer que les primeres aparicions seues a la pel·lícula em deixen una mica indiferent, però quan la història avança es converteix en una pesa fonamental i la seua actuació va en augment fins al final.

Jan  Cornet amb el paper de Vicente, un noi del poble que es troba capficat a la història per un error comés una nit, i Blanca Suárez, interpretant a la filla de Banderas, acaben de completar un repartiment de luxe per a aquesta pel·lícula.

Tot això acompanyat amb una molt bona banda sónora d'Alberto Iglesias, i  vestuari de Jean Paul Gaultier.

Per a mi és una de les millor pel·lícules dels últims temps del director manxec. Totalment recomanable inclòs si no eres un seguidor d'Almodóvar.

Nota: 9

by Cinexina

Una de curts!

Tots els estius es realitza a la nostra ciutat un cicle de curts prou interessant. És el cicle de curtmetratges d' Agustí Comes. Dic que és prou interessant degut a que molts dels curts que es projecten solen ser guanyadors i finalistes d'altres festivals de cine. Desgraciadament i degut a les dates en les que es realitza el cicle, mai podem anar a veure'l, però per sort, fa un temps vam poder assistir a una de les sessions, i la veritat és que vam sortir més que contents amb el que vam poder veure allí.

1. EL TIEMPO PRESTADO. 2008
David González. (15')

Aquest és l'únic dels quatre curts que no he trobat a la web per a que el pugueu visualitzar, així que he ficat una espècie de trailer que he trobat. El curt gira al voltant d'una família, conta la lluita interior que tenen, que és una lluita silenciosa i freda. Tot això vist per l'avi de la família. Es aconsegueix que l'espectador es senta com l'avi gràcies a una serie de plànols lents i llargs. Té una imatge i una estètica molt acurada, també fa un gran us de la llum.

Aquest curt ha resultat guanyador a diversos cicles i festivals de cinema, va obtindre el primer premi a ALCINE41 (festival de cine de Alcalá de Henares), primer premi al IV Festival Relatos Cortos, segon premi al 34CINELX (festival internacional de cine independiente de Elche), premi del públic al concurs de Ciudad Estella... 

2. COMO CONOCÍ A TU PADRE. 2008
Álex Montoya (9')

Aquest va ser un dels curts que més me va agradar dels que es van projectar aquella nit. Segons el director el nom inicial del curt anava a ser "Gatillazo" que ell mateix reconeix que era un nom horrible. Finalment el va anomenar "Como conocí a vuestro padre", per la coneguda serie "Como conocí a vuestra madre" ja que el nom d'aquesta serie diu que sempre li va agradar. El curt és la història d'una parella en la que la dona té un caràcter molt dominant i l'home és més sumís.
El curt es va gravar amb molt poc pressupost, menys de 3.000€, tot va ser una mica improvisat ja que la intenció era provar una càmera nova que havien comprat. Al final van començar a moure'l pel panorama nacional fins que va saltar al panorama internacional.

Aquest curt ha aconseguit més de trenta premis. I una menció especial al festival SUNCANCE (festival internacional de cine de Park City (USA)) de 2010.

3. TURNO DE NOCHE. 2009
Victor Palacios (4')

Aquest curt aconsegueix que l'espectador es fique en tensió en tan sols quatre minuts. Un vigilant d'un garatge del torn de nit es troba de colp amb una nena petita amb camisó a un dels monitors, aquí arranca aquesta història que no té un final previsible.

Aquest curt també ha segut meritori de diversos premis, va ser finalista a la sèptima edició de Jameson Notodofilmfest (2009), menció especial del jurat de València crea '09, premi del públic a Fascurt'09, segon premi a Curtas na rede..

4. ON THE LINE. 2008
Jon Garaño. (12')

Aquest va ser l'últim curt del que vam poder gaudir en aquella sessió. En aquest curt, podem veure a una gent desesperada per intentar trobar una vida millor, i a una altra que fa un treball que comporta molts de sacrificis però que el realitzen amb la convicció dels seus ideals. El curt és una gran denuncia social, i el guió pareix tan autèntic que hi ha un punt en el que ja no saps si és quelcom real o si són actors els que estan participant.

Com tots els anterior, aquest curt ha participat en molts de festivals i ha rebut diversos premis, primer premi al Certamen de Cine y Vídeo Joven de Irun, primer premi a Begibistan'09 (certamen alavés), premi de l'ajuntament d'Elx al millor curtmetratge de ficció en 35mm, primer premi Cortogenia 2009, primer premi del Festival de Cortos de Berriozar...

by Cinexina