El árbol de la vida

Director: Terrence Malick

Productor: Dede Gardner, Sarah Green, Grant Hill, Brad Pitt y William Pohlad

Any: 2011

Lloc oficial: http://www.tripictures.com/thetreeoflife/elarboldelavida.html

Fa unes setmanes vam veure finalment "El árbol de la vida", dic finalment perquè al cinema de la nostra zona, no la van fer, així que vam tenir que esperar a veure-la en DVD.

La pel·lícula conta la història d'una família en la que el pare (Brad Pitt) és molt distant i exigent, sobretot quan els fills es van fent grans. Es centra en la vida de Jack, el fill més gran de la parella. Es veu com aquest perd la innocència pròpia de la infància, que es qüestiona el sentit de la vida i de la fe, sobretot quan mor el seu germà mitjà, i que intenta reconciliar d'alguna manera la relació amb el seu pare. També veiem al mateix Jack d'adult (Sean Penn) que es sent una mica perdut dins del món modern.

La pel·lícula és un espectacle per als sentits, un poema visual, hi ha una quantitat immensa d'imatges molt belles, però que al final acaben sobrecarregant a l'espectador ja que només fan que endarrerir l'argument de la pel·lícula. Al principi et criden l'atenció, les contemples amb la boca oberta, et deixes emportar per la seua bellesa, però al final ja no et diuen res, només penses: un altre colp? Si hagués volgut veure simplement imatges molt belles, hagués agafat el National Geographic.

En canvi la història és molt fluixa. Una història gens nova, molt convencional, una família que es trenca per la gran autoritat que infligeix el pare. El fill que es troba perdut front aquesta autoritat i la sobredosi d'afecte cap als fills de sa mare que no és capaç de fer front al pare. La mort d'un fill que destrossa a la família al complet.

Recomanable per a aquells que vulguen gaudir d'unes imatges amb molta bellesa, però que no esperen molta cosa més.

Nota: 5

by Cinexina

Contagio

Director: Steven Soderbergh

Productor: Stacey Sher. Gregory Jacobs. Steven Soderbergh.

Any: 2011

Lloc oficial: http://wwws.warnerbros.es/contagion/splash.html

Després d'un temps sense escriure al bloc, avui tornem a ser aquí degut a que finalment i després d'uns quants caps de setmana sense poder anar al cinema, el passat, finalment, vam poder anar-hi. La veritat és que teníem ja moltíssimes ganes de poder anar  així com de tenir també temps per a actualitzar el bloc.

Cinecito va elegir veure aquesta pel·lícula, ja que com que som una parella molt democràtica, si no hi ha cap pel·lícula en concret que volem veure, ja a l'inici de la nostra relació vam establir que cada setmana elegiria un de nosaltres la cinta que veuríem. Així doncs, aquest cap de setmana era el torn de Cinecito i va elegir "Contagio".

La cinta tracta de la propagació d'un virus que ningú sap què és i que es transmet molt ràpidament arreu del món. Una de les atraccions per a veure aquesta pel·lícula és la gran quantitat de cares famoses que trobem com a protagonistes: Matt Damon, Kate Winslet, Jude Law, Marion Cotillard,  Gwyneth Paltrow i Laurence Fishburne.  Tot comença quan Beth (Gwyneth Paltrow), torna a Minneapolis d'un viatge de negocis a Hong Kong, al poc temps comença a tindre uns símptomes pareguts als d'un refredat comú, però poc després mort a l'hospital. Al produir-se diversos casos com aquest arreu del món, tant l'Organització Mundial de la Salut com el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units treballen paral·lelament per esbrinar a quin tipus de virus s'enfronten i veure com es pot acabar amb ell.

Sincerament vaig anar al cinema sense moltes expectatives, però la veritat és que la pel·lícula ni em va sorprendre ni em va decepcionar, crec que senzillament em va deixar indiferent. A la pel·lícula conviuen varies històries, sense profunditzar en cap d'elles i deixant al final moltes d'elles inacabades. Aquestes històries mai s'encreuen, però estan totes unides pel virus desconegut. Em pregunto si feia falta tanta estrella per a que les seves intervencions siguen cosa de minuts. Gwyneth Paltrow apareix segons a la pel·lícula, el paper de Matt Damon em pareix insignificant, la pel·lícula s'hagués pogut fer igualment amb el seu personatge que sense ell. Quan veus el personatge de Kate Winslet penses que tindrà un paper important en el desenllaç de la pel·lícula, finalment t'adones que passa sense pena ni gloria, així com el de Marion Cotillard que al final de la pel·lícula pren una decisió prou important però que ningú entén realment que va a fer... Els únics que sí que tenen un paper al llarg de tota la pel·lícula són Laurence Fishburne, que pertany al Centre de Control i Prevenció d'Infermetats dels Estats Units i en conseqüència intentarà esbrinar com afrontar el virus, i Jude Law que és un "periodista" que té un bloc que segueix moltíssima gent i que intentarà traure profit del virus.

Per una altra banda, no s'acaba d'explotar la maldat i l'egoisme humà si una cosa així pogués arribar a passar, sí que dona algunes pinzellades quan es veuen els carrers plens de brossa, actes vandàlics, gent barallant-se per una caixa de racionament... però en cap moment acabes sentint el terror pel que està passant aquesta gent. Potser jo esperava alguna cosa més semblant al llibre d'"Ensayo sobre la ceguera" de José Saramago, en el que de colp la població es va quedant cega i no es sap perquè. Si algú s'ha llegit aquest llibre suposo que entendrà a què em refereixo quan dic que esperava unes altres coses de la pel·lícula.

En definitiva, crec que el tema de la pel·lícula que de primeres pot parèixer prou interessant és queda una mica sense profunditzar en res en especial, ja que no profunditza en els sentiments de la gent, ni en el seu comportament, ni tampoc en la manera d'esbrinar a què s'enfronten, ni com trobar una vacuna.. Tracta de tot una mica, amb algunes històries incompletes, i amb una gran quantitat d'actors com a reclam del públic.

Nota: 6,5

by Cinexina

La boda de mi mejor amiga

Director: Paul Feig

Productor: Judd Apatow

Any: 2011

Lloc oficial: http://www.unetealajuerga.es/

Aquesta setmana vam veure una "comèdia". I ho escric entre cometes ja que de gràcia no en va fer molta. Vam decidir veure aquesta pel.lícula per recomanació aliena, i per eliminació. Però en els primers dies del blog necessitavem material nou del que parlar i ens vam arriscar a entrar a la sala.
La pel.lícula en si, no està del tot malament. Si sou espectadors de riure fàcil és fins i tot recomanable. Per als que en sapigueu un poc més, no us espereu personatges treballats, ni diàlegs ocurrents, ni escenes mítiques. Mes aviat tot el contrari. En certes ocasions t'adones de lo pobres i poc originals que son les trames i els diàlegs. Solament destacaria de la pel.lícula el nom de l'actriu principal.
A mi personalment no em va agradar, tot i les bones crítiques que te. En cap cas la recomanaria.
Que aquesta crítica sigui tant curta és significatiu de lo poc que ens va donar de parlar el film.
Com a nota li posaria un 5,5.

by: Cinecito

SUPER 8

Director: J.L.Abrams

Productor: Steven Spielberg

Any: 2011

Lloc oficial: http://www.super8-movie.com/

Aquest cap de setmana vam anar a veure la última pel.lícula produïda per Steven Spielberg, Super 8. La pel·lícula gira al voltant d'uns nens que graven un curt per a un concurs. En una de les seves sortides per aconseguir escenes per al curt es produeix un xoc d'un tren amb una furgoneta. A partir d'eixe punt comencen els problemes.