El árbol de la vida

Director: Terrence Malick

Productor: Dede Gardner, Sarah Green, Grant Hill, Brad Pitt y William Pohlad

Any: 2011

Lloc oficial: http://www.tripictures.com/thetreeoflife/elarboldelavida.html

Fa unes setmanes vam veure finalment "El árbol de la vida", dic finalment perquè al cinema de la nostra zona, no la van fer, així que vam tenir que esperar a veure-la en DVD.

La pel·lícula conta la història d'una família en la que el pare (Brad Pitt) és molt distant i exigent, sobretot quan els fills es van fent grans. Es centra en la vida de Jack, el fill més gran de la parella. Es veu com aquest perd la innocència pròpia de la infància, que es qüestiona el sentit de la vida i de la fe, sobretot quan mor el seu germà mitjà, i que intenta reconciliar d'alguna manera la relació amb el seu pare. També veiem al mateix Jack d'adult (Sean Penn) que es sent una mica perdut dins del món modern.

La pel·lícula és un espectacle per als sentits, un poema visual, hi ha una quantitat immensa d'imatges molt belles, però que al final acaben sobrecarregant a l'espectador ja que només fan que endarrerir l'argument de la pel·lícula. Al principi et criden l'atenció, les contemples amb la boca oberta, et deixes emportar per la seua bellesa, però al final ja no et diuen res, només penses: un altre colp? Si hagués volgut veure simplement imatges molt belles, hagués agafat el National Geographic.

En canvi la història és molt fluixa. Una història gens nova, molt convencional, una família que es trenca per la gran autoritat que infligeix el pare. El fill que es troba perdut front aquesta autoritat i la sobredosi d'afecte cap als fills de sa mare que no és capaç de fer front al pare. La mort d'un fill que destrossa a la família al complet.

Recomanable per a aquells que vulguen gaudir d'unes imatges amb molta bellesa, però que no esperen molta cosa més.

Nota: 5

by Cinexina

La piel que habito

Director: Pedro Almodóvar
Productor: Agustín Almodóvar i Esther García
Any: 2011
Lloc oficial:  http://www.lapielquehabito.com/

Robert Ledgard (Antonio Banderas) és un eminent cirurgià plàstic, que s'interessa en la creació d'una nova pell sensible al tacte però resistent al foc, degut a que la seva dona va morir a causa de les cremades produïdes en un accident de cotxe. Dotze anys després aconseguirà cultivar-la al seu laboratori, i traspassarà els límits de l'ètica actual, al utilitzar la técnica de la transgénesis amb humans. Es troba inspirada en la novel·la "Tarántula" de Thierry Jonquet. 


Aquesta és la 18a pel·lícula que Almodóvar suma a la seva filmografia. Com molts mitjans de comunicació han dit, amb aquesta pel·lícula compleix la majoria d'edat, i la veritat és que ens trobem front una obra molt madura. La pel·lícula deixa l'espectador enganxat des dels primers segons, on ens trobem una Elena Anaya tancada a una habitació, i enfundada en un bodi de cos sencer. El fet de que l'espectador no entenga què està passant, ni de que va tot això fa que et fiques en alerta des del primer moment. Drama i suspens es combinen en certs punts amb algun toc d'humor al més pur estil Almodóvar, com quan Roberto Álamo apareix disfressat de tigre.

Magistral interpretació d'Elena Anaya, que per a mi va ser una de les millors de la pel·lícula. Primers plans, amb molta sensibilitat, d'una Elena maquíssima, amb una pell fina i suau, degut a que en aquesta pel·lícula la pell és una peça molt important.

Antonio Banderas com a cirurgià plàstic.  Veiem un Banderas diferent al que estem acostumats a veure a Hollywood. El seu personatge és un ser inexpressiu, calculador i fred, però en certs moments això canvia i afloren sentiments en ell, i Banderas borda totes aquestes sensacions.

Marisa Paredes com a servent del personatge de Banderas, fidel a ell en tot moment. He de reconèixer que les primeres aparicions seues a la pel·lícula em deixen una mica indiferent, però quan la història avança es converteix en una pesa fonamental i la seua actuació va en augment fins al final.

Jan  Cornet amb el paper de Vicente, un noi del poble que es troba capficat a la història per un error comés una nit, i Blanca Suárez, interpretant a la filla de Banderas, acaben de completar un repartiment de luxe per a aquesta pel·lícula.

Tot això acompanyat amb una molt bona banda sónora d'Alberto Iglesias, i  vestuari de Jean Paul Gaultier.

Per a mi és una de les millor pel·lícules dels últims temps del director manxec. Totalment recomanable inclòs si no eres un seguidor d'Almodóvar.

Nota: 9

by Cinexina