El árbol de la vida

Director: Terrence Malick

Productor: Dede Gardner, Sarah Green, Grant Hill, Brad Pitt y William Pohlad

Any: 2011

Lloc oficial: http://www.tripictures.com/thetreeoflife/elarboldelavida.html

Fa unes setmanes vam veure finalment "El árbol de la vida", dic finalment perquè al cinema de la nostra zona, no la van fer, així que vam tenir que esperar a veure-la en DVD.

La pel·lícula conta la història d'una família en la que el pare (Brad Pitt) és molt distant i exigent, sobretot quan els fills es van fent grans. Es centra en la vida de Jack, el fill més gran de la parella. Es veu com aquest perd la innocència pròpia de la infància, que es qüestiona el sentit de la vida i de la fe, sobretot quan mor el seu germà mitjà, i que intenta reconciliar d'alguna manera la relació amb el seu pare. També veiem al mateix Jack d'adult (Sean Penn) que es sent una mica perdut dins del món modern.

La pel·lícula és un espectacle per als sentits, un poema visual, hi ha una quantitat immensa d'imatges molt belles, però que al final acaben sobrecarregant a l'espectador ja que només fan que endarrerir l'argument de la pel·lícula. Al principi et criden l'atenció, les contemples amb la boca oberta, et deixes emportar per la seua bellesa, però al final ja no et diuen res, només penses: un altre colp? Si hagués volgut veure simplement imatges molt belles, hagués agafat el National Geographic.

En canvi la història és molt fluixa. Una història gens nova, molt convencional, una família que es trenca per la gran autoritat que infligeix el pare. El fill que es troba perdut front aquesta autoritat i la sobredosi d'afecte cap als fills de sa mare que no és capaç de fer front al pare. La mort d'un fill que destrossa a la família al complet.

Recomanable per a aquells que vulguen gaudir d'unes imatges amb molta bellesa, però que no esperen molta cosa més.

Nota: 5

by Cinexina

Blocs CO2 Neutral

TENIM UN BLOC AMB EMISSIÓ DE CO2 NEUTRE!!

Ens ha arribat una petició al correu electrònic que ens pareix prou interessant. Els nostres blocs contaminen!! Resulta ser que segons el Dr. Alexandre Wissner-Gross, un activista del medi ambient i físic de Harvard, una sola pàgina web es responsable de l'emissió de 3,6 Kg de CO2 de mitja a l'any causat pels servidors, mentre que un arbre és capaç d'absorbir-ne 5Kg.

Així que el que és proposa és plantar molts més arbres per contrarestar el CO2 que emetem amb els nostres blocs.

Geniale.es es dedica a transformar els catàlegs en paper en catàlegs digitals. Així a través de la distribució de catàlegs en format electrònic, promou una filosofia verda enfocada a disminuir l'us de paper per a fins comercials. I ara recolza i promou aquesta iniciativa. Per cada bloc que s'adherisca al moviment, ells plantaran un arbre de forma gratuïta!

La iniciativa està tenint una gran acollida entre els blocaires. L'objectiu de CO2 Neutral és plantar 1.000 arbres en 12 mesos, a dia d'ara ja hi ha més de 300.

Si també t'interessa aquesta iniciativa, tan sols has de fer clic al següent enllaç:

http://www.iplantatree.org/project/7        

            

Luces rojas

Director: Rodrigo Cortés
Productor: Rodrigo Cortés, Adrián Guerra
Any: 2012
Lloc oficial: http://www.lucesrojas-es.com/

Avui parlem de Luces Rojas, l'última cinta de Rodrigo Cortés. La història tracta de dos investigadors d'efectes paranormals (Sigourney Weaver i Cillian Murphy),  que intenten demostrar si aquests efectes són un frau o no a través de la física.  Després de trenta anys d'absència, Simon Silver (Robert de Niro), un dels psíquics més importants,  reapareix al públic acaparant tota l'atenció dels científics i del públic general. L'interès del personatge representat per Cillian Murphy per en Silver va en augment, sobretot a mida que comencen a produir-se diversos efectes paranormals als que no troba explicació.

Una història que en un principi podria parèixer interessant, al final acaba convertint-se en quelcom molt poc original, ja que hi ha moltes percussores d'aquest tipus de cinema en les que res és el que pareix com "El sexto sentido" o "Los otros", i per tant aquesta no acaba sorprenent a l'espectador. De fet, la pel·lícula és inclòs una mica previsible i l'espectador pot arribar a suposar ja d'un bon començament on està el quit de la qüestió.

Cal destacar l'actuació de Robert de Niro i de Sigourney Weaver, encara que tot el pes dramàtic de la pel·lícula recau sobre Cillian Murphy, ja que és el personatge més construït. També és destacable l'actuació de Leonardo Sbaraglia com un dels il·lusionistes que els dos investigadors tracten de desemmascarar com a farsant.

Cortés intenta també enllaçar aquestes investigacions amb motivacions personals, però que queden una mica de costat, sense acabar de collar dins de la trama, com el fill prostrat al llit de Sigourney Weaver, i que de fet no aconsegueix que a l'espectador li produïsca sensació alguna.

Pareix que Cortés s'haja centrat més en buscar uns efectes paranormals efectius, i les seves explicacions, que en acabar de lligar tota la història de la cinta. A més, el desenllaç final resulta molt pobre.

Així i tot és una pel·lícula prou entretinguda, que en cap moment avorreix, però per a res és una gran cinta.

Nota: 6

by Cinexina

Intocable

Director: Eric Toledano y Olivier Nakache

Productor: Nicolas Duval-Adassovsky, Laurent Zeitoun y Yann Zenou.

Any:  2011

Per fi hem tornat! I esperem que aquesta vegada siga la definitiva! I tornem amb aquesta gran pel·lícula, Intocable. Aquest cap de setmana vam tenir l'oportunitat de gaudir d'ella. Després de molt de temps en el que malauradament no póguerem anar al cinema, finalment hi vam poder anar i per sort feien aquesta pel·lícula. Dic per sort perquè a pesar de que sabíem que a França havia segut tot un èxit, teníem els nostres dubtes de que fos tan bona.

La cinta està basada en una història real. Philippe és un aristòcrata que es queda tetraplègic a causa d'un accident, i contracta a Driss com a cuidador. Driss és d'un món molt diferent a Philippe, ja que és un immigrant d'un barri marginal. Inicialment pareix que aquests dos personatges no tinguen molt en comú, però la realitat és ben diferent, congenien molt be.

És una pel·lícula molt divertida i commovedora. Aquell que pense que una història en la que conviuen un tetraplègic i un jove marginal no pot ser divertida, va molt equivocat, Intocable té punts tan divertits que poden arribar a ser fins i tot disbauxats.

Un altre punt molt interessant és la banda sonora. És un punt prou important de la cinta degut a que a través de la música es representen els mons tan diferents dels dos protagonistes. Tant la música clàssica com la actual, estan elegides d'una forma molt acurada ajudant a transmetre d'una forma intensa les sensacions de cada escena. Feia temps que al cinema no gaudia i em fixava tant amb la música que sonava. Aquí deixo l'enllaç a un vídeo del youtube d'uns dels temes de la cinta:

En definitiva, una pel·lícula 100% recomanable.

Nota: 9

by Cinexina

Bones festes!

Malauradament hem hagut de deixar per un temps de publicar al bloc, però esperem poder reprendre-ho quan més aviat millor, que ja tenim moltíssimes ganes.

Així i tot, 

volem desitjar-vos a tots que passeu unes molt bones festes! 

Ens veiem aviat per aquí!

Contagio

Director: Steven Soderbergh

Productor: Stacey Sher. Gregory Jacobs. Steven Soderbergh.

Any: 2011

Lloc oficial: http://wwws.warnerbros.es/contagion/splash.html

Després d'un temps sense escriure al bloc, avui tornem a ser aquí degut a que finalment i després d'uns quants caps de setmana sense poder anar al cinema, el passat, finalment, vam poder anar-hi. La veritat és que teníem ja moltíssimes ganes de poder anar  així com de tenir també temps per a actualitzar el bloc.

Cinecito va elegir veure aquesta pel·lícula, ja que com que som una parella molt democràtica, si no hi ha cap pel·lícula en concret que volem veure, ja a l'inici de la nostra relació vam establir que cada setmana elegiria un de nosaltres la cinta que veuríem. Així doncs, aquest cap de setmana era el torn de Cinecito i va elegir "Contagio".

La cinta tracta de la propagació d'un virus que ningú sap què és i que es transmet molt ràpidament arreu del món. Una de les atraccions per a veure aquesta pel·lícula és la gran quantitat de cares famoses que trobem com a protagonistes: Matt Damon, Kate Winslet, Jude Law, Marion Cotillard,  Gwyneth Paltrow i Laurence Fishburne.  Tot comença quan Beth (Gwyneth Paltrow), torna a Minneapolis d'un viatge de negocis a Hong Kong, al poc temps comença a tindre uns símptomes pareguts als d'un refredat comú, però poc després mort a l'hospital. Al produir-se diversos casos com aquest arreu del món, tant l'Organització Mundial de la Salut com el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units treballen paral·lelament per esbrinar a quin tipus de virus s'enfronten i veure com es pot acabar amb ell.

Sincerament vaig anar al cinema sense moltes expectatives, però la veritat és que la pel·lícula ni em va sorprendre ni em va decepcionar, crec que senzillament em va deixar indiferent. A la pel·lícula conviuen varies històries, sense profunditzar en cap d'elles i deixant al final moltes d'elles inacabades. Aquestes històries mai s'encreuen, però estan totes unides pel virus desconegut. Em pregunto si feia falta tanta estrella per a que les seves intervencions siguen cosa de minuts. Gwyneth Paltrow apareix segons a la pel·lícula, el paper de Matt Damon em pareix insignificant, la pel·lícula s'hagués pogut fer igualment amb el seu personatge que sense ell. Quan veus el personatge de Kate Winslet penses que tindrà un paper important en el desenllaç de la pel·lícula, finalment t'adones que passa sense pena ni gloria, així com el de Marion Cotillard que al final de la pel·lícula pren una decisió prou important però que ningú entén realment que va a fer... Els únics que sí que tenen un paper al llarg de tota la pel·lícula són Laurence Fishburne, que pertany al Centre de Control i Prevenció d'Infermetats dels Estats Units i en conseqüència intentarà esbrinar com afrontar el virus, i Jude Law que és un "periodista" que té un bloc que segueix moltíssima gent i que intentarà traure profit del virus.

Per una altra banda, no s'acaba d'explotar la maldat i l'egoisme humà si una cosa així pogués arribar a passar, sí que dona algunes pinzellades quan es veuen els carrers plens de brossa, actes vandàlics, gent barallant-se per una caixa de racionament... però en cap moment acabes sentint el terror pel que està passant aquesta gent. Potser jo esperava alguna cosa més semblant al llibre d'"Ensayo sobre la ceguera" de José Saramago, en el que de colp la població es va quedant cega i no es sap perquè. Si algú s'ha llegit aquest llibre suposo que entendrà a què em refereixo quan dic que esperava unes altres coses de la pel·lícula.

En definitiva, crec que el tema de la pel·lícula que de primeres pot parèixer prou interessant és queda una mica sense profunditzar en res en especial, ja que no profunditza en els sentiments de la gent, ni en el seu comportament, ni tampoc en la manera d'esbrinar a què s'enfronten, ni com trobar una vacuna.. Tracta de tot una mica, amb algunes històries incompletes, i amb una gran quantitat d'actors com a reclam del públic.

Nota: 6,5

by Cinexina

Joc de les BSO

Aquesta setmana portem un joc nou degut a que no hem pogut veure cap pel·lícula junts (això no vol dir que no hàgim vist cap pel·lícula, però aquí al bloc tan sols comentem aquelles que hem vist junts). A més a més, ens han arribat diverses peticions per a que fem més jocs. En el d'avui es tracta d'esbrinar de quina pel·lícula és la cançó que sona. Per ser la primera vegada hem intentat fer-ho fàcil i ficar BSO molt conegudes, així que esperem que tots pugueu resoldre-ho!! Esperem que us agradi! SORT!

by Cinexina