TRADUCTOR

26 d’abr. 2012

El árbol de la vida

Director: Terrence Malick
Productor: Dede Gardner, Sarah Green, Grant Hill, Brad Pitt y William Pohlad
Any: 2011

Fa unes setmanes vam veure finalment "El árbol de la vida", dic finalment perquè al cinema de la nostra zona, no la van fer, així que vam tenir que esperar a veure-la en DVD.

La pel·lícula conta la història d'una família en la que el pare (Brad Pitt) és molt distant i exigent, sobretot quan els fills es van fent grans. Es centra en la vida de Jack, el fill més gran de la parella. Es veu com aquest perd la innocència pròpia de la infància, que es qüestiona el sentit de la vida i de la fe, sobretot quan mor el seu germà mitjà, i que intenta reconciliar d'alguna manera la relació amb el seu pare. També veiem al mateix Jack d'adult (Sean Penn) que es sent una mica perdut dins del món modern.

La pel·lícula és un espectacle per als sentits, un poema visual, hi ha una quantitat immensa d'imatges molt belles, però que al final acaben sobrecarregant a l'espectador ja que només fan que endarrerir l'argument de la pel·lícula. Al principi et criden l'atenció, les contemples amb la boca oberta, et deixes emportar per la seua bellesa, però al final ja no et diuen res, només penses: un altre colp? Si hagués volgut veure simplement imatges molt belles, hagués agafat el National Geographic.

En canvi la història és molt fluixa. Una història gens nova, molt convencional, una família que es trenca per la gran autoritat que infligeix el pare. El fill que es troba perdut front aquesta autoritat i la sobredosi d'afecte cap als fills de sa mare que no és capaç de fer front al pare. La mort d'un fill que destrossa a la família al complet.

Recomanable per a aquells que vulguen gaudir d'unes imatges amb molta bellesa, però que no esperen molta cosa més.

Nota: 5

by Cinexina


2 comentaris:

  1. Jo li posaria potser un 6, però vaja, que no és un film imprescindible. Ara, trobo que tampoc no és just que diguin que és "una merda" sobretot persones que hi van perquè veuen "Brad Pitt i Sean Penn" i s'esperen una altra cosa. S'ha d'avisar: la pel·li és estranya. Sabent això es pot veure d'una altra manera, i sobretot sabent que no és gens convencional en la seva narrativa.

    ResponElimina
  2. Tot i que no em va semblar una pel·lícula rodona, sí que la vaig trobar fascinant en molts aspectes, i gens convencional, de manera que no puc estar d'acord amb la vostra crítica. Això no obstant, si us passeu pel meu bloc veureu que no heu perdut la meva estima. Salutacions cordials.

    ResponElimina